Etapes: adaptació a l’escolarització presencial.

Fa molt que no escric, suposo que perquè fa temps que vam entrar en una altra etapa i el homeschooling va començar a quedar en un segon pla. Aquest curs hem començat l’escolarització presencial. La veritat és que ara que ja ha passat el primer trimestre, podem explicar que l’adaptació ha estat molt bona tant a nivell social com acadèmic. Els nostres fills han començat 1r i 3r d’ESO. La decisió va ser consensuada per tots i, suposo que això ha fet que en cap moment ningú s’hagi sentit forçat a res. L’escola ens ha acollit molt bé, tant els companys com el professorat, i no hem tingut cap problema a nivell administratiu pel fet de no haver escolaritzat abans. Vam seguir el mateix protocol que tothom; vam fer la preinscripció, la inscripció, etc. La part més complicada va ser l’elecció de centre; vam visitar tots els centres als que podíem optar, vam parlar amb professors, amics que hi estudiaven… i després vam fer això tan clàssic d’una llista amb “pros” i “contres” de cada centre, fins que ens vam decidir pel que estem ara.

Una de les pors que tenim, suposo, moltes de les famílies homeschoolers, és si els nostres fills/es s’adaptaran al sistema i si acadèmicament tindran problemes. A nivell social, cada nen és un món; els nostres, com a bons preadolescents, tenien ganes de “grup”, d’estar amb més nois i noies i això ho han trobat i han fet bons amics. I pel que fa a nivell acadèmic, tampoc han tingut cap problema. Sempre pensem si no tindran una bona base, si podran seguir el curs sense problema, i el cert és que sí que ho han fet. Sí que han fet un gran esforç amb coses que fins ara desconeixien; un horari estable i rígid cada dia, els deures, els exàmens (no n’havien fet mai cap). Tot ho han anat aprenent a fer, amb més o menys esforç. Evidentment no tot els agrada i a vegades rondinen, però ells van poder triar i res és mai sempre fàcil.

Coses que trobo a faltar; la flexibilitat horària, el poder anar d’excursió entre setmana, que tinguin més temps per llegir, que es llevin sense despertador, que puguin descansar més quan estan cansats, llegir-los en veu alta,… Però cada etapa té les seves coses bones i ara toca gaudir d’aquesta que hem començat. Jo també m’estic adaptant i ara em toca començar a situar-me laboralment.  Mica en mica…

Agraïts, doncs, per tots aquests anys que hem pogut gaudir plegats d’una forma tant intensa.

Que tingueu tots un bon any 2019!

dsc07250

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s