Simbiosi: mutualisme, comensalisme i parasitisme

Us deixo un parell de vídeos que hem vist sobre les relacions/associacions entre diferents éssers vius (simbiosi). Són en anglès, curtets, però molt visuals i clars.

Anuncis

Bits Estructura cel·lular

Remenant per Internet he trobat aquesta pàgina en anglès que tenen bits de ciències, Ask a Biologist.

Amb el que tenen penjat a Cell parts he preparat aquests bits de l’estructura de la cèl·lula en anglès. Està pensat per a retallar-ho en diferents targetes i que s’hagi de relacionar la imatge i el text (pdf i odg).

Cell

La idea seria treballar amb aquests bits després d’haver llegit aquesta presentació més general de la cèl·lula.

La teoria de l’evolució, l’origen de l'”home” i Darwin

darwin

Un dels temes, que entren en el programa “oficial” de 1r d’Eso, és la prehistòria. Ja l’hem treballat amb anterioritat, però ara que són més grans, volia repescar per una part la teoria de l’evolució de Darwin, fer un breu repàs de l’evolució de la vida a la Terra i aprofundir una mica més en el procés d’hominització.

Per començar vam repescar el calendari còsmic, vam veure en quin moment s’origina la vida i vam aprofitar la presentació del bloc Discovery Moments per conèixer les eres i períodes en què es divideix la vida a la Terra.

Un cop situats hem començat la lectura de El viaje de la evolución, de Vicente Muñoz Puelles,  (ed.Anaya, 2007).  En aquest llibre, Charles Darwin decideix escriure pels seus fills el seu viatge en el Beagle. Veiem com a mesura que avança el viatge, les observacions de plantes, animals, fòssils, fan que es replantegi moltes de les teories acceptades fins aquell moment lligades a la religió catòlica. El material que va recopilar durant aquest viatge, diaris i col·leccions van permetre a Darwin estudiar a fons els fenòmens naturals i l’evolució dels éssers vius a la Terra. La lectura és molt amena i ens acosta d’una manera molt interessant al viatge que va fer Darwin, ens ajuda a entendre com la geografia i les condicions de vida dels diferents indrets condicionen els éssers vius que hi viuen i com la ciència ajuda a modificar creences prèvies i els dubtes que això genera.

L’altra lectura que ens acompanya és ¿Soy un mono? de Francisco J.Ayala (Ariel, 2011). Aquesta és una mica més densa i anem llegint els fragments, però ens permet tenir una visió més actual de l’evolució de les espècies, del debat ciència-religió i de com s’ha desenvolupat el procés d’hominització.

visd_0001jpg07kra  9788434469624

En aquest post hi trobareu algunes biografies sobre Charles Darwin.

 

Sobre l’atmosfera

Hem continuat treballant sobre la Terra. L’any passat vam endinsar-nos en les capes interiors de la Terra i aquests dies hem estat aprenent coses sobre l’atmosfera. Hem fet aquest esquema pintat amb aquarel·les amb les diferents capes i uns petits dibuixos de què hi succeeix a cada una. Vam tornar a repescar el projecte Red Bull Stratos amb el salt de Felix Baumgartner. Podeu trobar tot de material sobre aquest salt al seu web.

Hem comparat la nostra atmosfera amb la dels altres planetes del Sistema Solar, entenent que gràcies a ella es desenvolupen unes característiques concretes al nostre planeta que hi permeten la vida tal i com la coneixem. Hem vist aquest reportatge que parla de Mercuri i Venus (comença amb Venus) i una notícia de RTVE sobre aquest planeta.

Aquests dies aprofundirem en l’efecte hivernacle i la capa d’ozó.

De sondes espacials, coets…

Acabem ja el nostre viatge pel món de l’Univers. Com que és un tema que no ens l’acabaríem mai, hem aprofundit en dos aspectes; la formació de l’Univers i les sondes espacials, coets, transbordadors. El primer, com ja vam explicar en aquesta entrada, el vam “atacar” a partir de dos llibres de la Dra Fernández-Vidal. També ens hem recolzat en L’espai (ed.Larousse, 2007), un llibre que tot i que em va costar entrar-hi, a l’hora de compartir-lo amb els nens ha estat molt fàcil.

Amb en Neó hem treballat a partir del suplement del Reporter Doc, FuturoDoc que té un monogràfic dedicat a les sondes espacials. Va acompanyat de diferents vídeos molt interessants, com el dedicat a Plutó. Després plegats ens hem endinsat al web de l’Agència Espacial Europea (ESA) i hem après de la sonda Rosetta i el seu viatge seguint el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Hi ha alguns articles sobre aquesta sonda i el seu viatge que va acabar el 30 de setembre quan la van fer estavellar contra la superfície del cometa. Tenen un web ESA Kids molt interessant. En aquest enllaç hi ha la història de la Rosetta mitjançant uns vídeos animats (els podeu trobar en diferents llengües). En Jan també ha llegit l’article publicat al National Geographic, “La misión Rosetta finaliza con éxito su aventura espacial“.

esa-kids

Una imatge de la Rosetta.

rosetta_impact_highlight_mob

Hem acompanyat el tema d’algunes lectures. Hem començat De la Terra a la Lluna de Jules Verne, però no sé si arribarem a acabar-lo. De  moment no s’han queixat, però és un pèl dens, molt descriptiu. Hem llegit també els còmics de Tintín Objectiu la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna. I ahir vam veure Gravity. Pensava que potser se’ls faria un pèl pesada perquè la major part de la pel·lícula té una única protagonista, però les imatges són espectaculars. Vam aprofitar per veure-la en v.o. Tenim pendent Explorers i 2001: A Space Odyssey (ben diferents!)

portadas

I ens hem animat a fer una maqueta del coet. Si algú vol la plantilla la podeu imprimir en dos DIN-A4. Nosaltres l’hem resseguit, hem tallat la fullola (primer ells amb serreta i després ho va rematar en Quiku), dibuixat l’exterior del coet i pintat.

 

dsc06409

Més física quàntica: La porta dels tres panys

L’última entrada al bloc l’acabàvem amb un llibre de la Sònia Fernández-Vidal i el primer d’aquest curs també va d’un llibre seu, La porta dels tres panys (La Galera, 2011).

00106520903078___p1_1000x1000

Podríem dir que és una novel·la de divulgació científica, per a tots els públics. No sé massa com definir-la. Però és molt interessant com de la mà d’un adolescent, en Niko, i les seves aventures ens apropem al món de la física quàntica. Des del Big Bang, la matèria i l’antimatèria, les primeres partícules fins a conceptes com la superposició quàntica, el principi d’incertesa de Heisenberg o la teoria de la relativitat d’Einstein. Això amb un toc d’intriga, d’amistat i d’humor.

Entre aquest llibre i L’Univers a la mà, ens hem fet una molt bona idea de com es va originar el nostre univers. Encara tenim alguna activitat pendent, però de moment hem fet les que comentem a continuació.

Hem construit un calendari còsmic: des del naixement de l’Univers fins a l’actualitat condensat en un any. Ens ha servit per veure quan apareixem els humans i la vida a la Terra en la història de l’Univers. Només els últims minuts de l’últim dia de l’any corresponen al que coneixem com a història de la humanitat.

DSC06290

DSC06295

Hem reproduit aquesta mena de batalla inicial entre la matèria i l’antimatèria que es produeix després del Big Bang i que la Dra Fernández-Vidal ens descriu com un partit entre la matèria i l’antimatèria (blancs i negres al llibre, però tutti colori en el nostre dibuix!).

DSC06225

DSC06226

També hem après com es van anar distanciant i com es distancien en l’actualitat les galàxies. Hem dibuixat tot de punts en un globus desinflat i hem vist com se separaven els punts quan l’inflaven, tal i com va passar amb les galàxies quan es van començar a formar.

DSC06182

DSC06185

Ens hem recolzat en el Llibre de l’Astronomia, de Ximo Cerdà (ed.Barcanova), per parlar de l’efecte Doppler que ens ajuda a entendre si les galàxies s’allunyen i com ho sabem.

DSC06199

el_llibre_de_l__astronomia-cerda_ximo-9788448934934

Encara ens queda endinsar-nos en el món dels àtoms i la matèria en general. La porta dels tres panys ens presenta d’una manera molt divertida les diverses partícules que formen la matèria i l’antimatèria; se’ns parla de quarks, fotons, bosó de Higgs (Boss-on de Higgs al llibre), etc. Molt interessant tot plegat! Ja esperem amb candeletes el seu proper llibre.

Per si us interessa, us deixem l’entrevista que va fer Jaume Barberà a Sònia Fernández-Vidal al programa Singulars del Canal 33.

L’Univers a la mà

Fa unes setmanes vam trobar un petit tresor a la biblioteca; un llibre de la Dra Sònia Fernández-Vidal, L’Univers a la mà, amb il·lustracions de Pilarín Bayés (ed. La Galera, 2015).

9788424653415

De la mà de l’Ou de l’Univers, la protagonista viatjarà pel temps i l’espai i coneixerà grans personatges, que han estat claus en el coneixement de l’univers; Carl Sagan, Eratòstenes Isaac Newton, Galileu, Einstein, Edmund Halley, Fraunhofer… ens parlaran dels planetes, del Big Bang, de la Lluna i la seva formació, dels elements químics que formen les estrelles i els colors que emeten, de la força de la gravetat, d’estels de neutrons i forats negres, de velocitats còsmiques, de la formació de l’univers… Tot d’una manera amena i que convida al lector a continuar llegint. A nosaltres ens ha enganxat i hem decidit fer servir el llibre de base per a continuar aprofundint en els personatges i en els temes que més han agradat els nens.

En aquest enllaç trobareu una entrevista a l’autora que va aparèixer a l’InfoK, on parla de diferents aspectes que apareixen en el llibre.

Sònia Fernández-Vidal és també autora d’altres llibres novelats. De moment, només he llegit Quàntic Love (ed. la Galera); una novel·la per un públic juvenil i també adult. Amb l’excusa d’un viatge al CERN, centre d’investigació científica a Suïssa, i una història d’amor l’autora introdueix d’una manera fresca molts conceptes i personatges relacionats amb el món de la física. La lectura és amena i divertida. Continuarem per La porta dels tres panys, a veure quines sorpreses ens deparen!